“L’experiència de les trinxeres” de Manel Cerdà

• @radiolocal
• divendres, 29 / de novembre / 2024

Extracte de la intervenció de Manel Cerdà, director de Ràdio Palamós des de l’any
1986. Xerrada “L’experiència de les trinxeres”

PASSAT
- L’aspecte que més esforços m’ha demanat al llarg d’aquests anys
és el d’establir quin sistema de gestió ha de tenir l’emissora, i aquest
procés ha estat un mostrari de totes les formes que la legislació
permet a les emissores municipals, subjectes a la gestió directa, i
d’acord amb les dimensions i possibilitats de l’Ajuntament de cada
municipi que, en el meu cas no arriba a 20 mil habitants.
Els inicis, provant amb el sistema de patronat:
Els patronats, sistema de gestió directa, però que no és res més
que una duplicitat de l’organització municipal, amb secretari,
interventor, presidència amb l’alcalde i representants dels partits
que formen el consistori. Un traspàs de les tensions polítiques que
hi ha a l’ajuntament a un òrgan que ha de decidir sobre gestió i
pressupostos de l’emissora, a banda de la poca predisposició dels
funcionaris que han de duplicar la seva feina, la que ja tenen en el
funcionament ordinari de l’Ajuntament, i en un òrgan que no els
representa cap contrapartida.
Dos intents en reforma d’estatuts d’aquest Patronat i catorze anys
encallats en un sistema que no funciona.
Enfilem el creixement amb un model nou:
L’autoregulació i autogestió del mateix personal treu l’emissora d’un
període d’abandonament per part de l’Ajuntament, tot i que el
servei continua emetent i funcionant amb 3 persones de plantilla,
que provenen de l’antic patronat, i un grup de col·laboradors que
configuren l’equip de l’emissora. Amb ells es crea l’Associació
Cultural Amics de la Ràdio, amb uns estatuts legalitzats que la
converteixen en una entitat sense ànim de lucre i que assumeix tota
la gestió de l’emissora, amb un president, una junta i un personal
contractat. L’Ajuntament atorga, mitjançant un decret d’alcaldia, un
permís perquè l’entitat pugui fer la seva activitat en les instal·lacions
municipals.
És l’etapa dels cursos de formació de ràdio, que al llarg d’onze anys
aportarà el personal que tirarà endavant les programacions. És
l’etapa de les innovacions tècniques de l’emissora: la digitalització,
l’automatització, la renovació d’estudis, tot finançat amb els
recursos que genera l’emissora.
L’Ajuntament cobreix la despesa del seu personal: el director, un
locutor i una administrativa. Un personal que queda reduït al
director, quan l’ajuntament trasllada l’administrativa i el locutor a
altres serveis municipals.
Aquesta és una etapa on es consolida un gran equip, que depèn
d’ell mateix per tirar endavant el projecte. Una etapa on en surten
grans professionals que cobriran funcions informatives en mitjans
com RAC1, TVE, SEXTA o productores audiovisuals, a banda d’on
sortiran les persones que formaran el pal de paller professional de
l’emissora, en els pròxims anys.
Aquest sistema de gestió pròpia, a través de l’ACAR, dura 14 anys,
de 1996 a 2010. Durant aquests anys, l’Ajuntament cobreix entre
un 30 i un 40 % el pressupost del servei .
El 2008 arriba la forta davallada d’ingressos, la crisi generalitzada
que fa caure els ingressos per publicitat, i posa en dèficit a l’ACAR.
Comença una nova etapa.
L’Ajuntament assumeix el seu paper.
Les eleccions municipals de 2007 porten a l’Ajuntament de Palamós
un nou equip de govern que estableix com a objectiu el canvi de
model de l’emissora municipal.
Assumim l’evidència que el sistema de convenis amb l’Associació
Cultural Amics de la Ràdio ja no dona per més, que cal acabar amb
la desvinculació de la gestió de l’emissora dels procediments
normatius reglamentaris i legals de l’administració pública local i
que ens cal normalitzar el marc financer i de manteniment
econòmic, des de l’Ajuntament, es prepara un procés de traspàs,
amb un nou model que s’adapti al que dictamina la Llei de
l’Audiovisual de Catalunya de 2005.
El primer és dotar al servei d’un Reglament d’Organització i
Funcionament de l’emissora municipal, d’acord amb el que fixa la
Llei de l’Audiovisual de Catalunya de 2005.
Aquest reglament s’aprova el 2009 i estableix : les missions i els
objectius del servei de l’emissora municipal, el nombre i l’elecció
dels òrgans de gestió (Consell d’Administració) i les seves funcions,
assegura la participació social a través del Consell Consultiu, format
per representants d’entitats i associacions culturals i socials.
Es determina la participació de les forces polítiques amb
representació en el consistori a través d’una taula de distribució de
temps, d’acord amb si són equip de govern o oposició.
Un aspecte important és que el nou marc de competències,
protegeix la gestió del director, que no depèn d’una autoritat directa
(alcalde/regidor) sinó d’un òrgan diferent, desvinculat dels òrgans
polítics i amb unes funcions concretes i reglades.
El Reglament també determina la responsabilitat financera de
l’Ajuntament en el manteniment del servei.
En aquesta etapa s’incorpora l’eina del Pla de programació
quadriennal per l’emissora (el contracte programa de la llei de
2005), un document que es prepara, debat i s’aprova en el si del
Consell d’Administratiu i Consultiu de l’emissora i que és refrendat
pel Ple de l’Ajuntament. El Pla de programació estableix els tipus de
programes que formaran les graelles de programació de cada
temporada així com la resta de producció audiovisual que haurà de
fer l’emissora dins aquest període.
Aquests elements de gestió : mandat dels consells i pla de
programació, que han marcat i marquen el funcionament de
l’emissora al llarg dels darrers 16 anys, tenen un període de vigència
de 4 anys. Tot es renova amb la temporalitat que ho fan els
respectius consistoris a les eleccions municipals.
Un any abans de les eleccions, s’aprova el pla de programació que
quedarà vigent en el mandat que entri com a resultat de les noves
eleccions. El ple municipal que en surti de les eleccions haurà de
nomenar els nous vocals del Consell d’Administració, que seran el
que prepararan, en el seu moment, el nou pla de programació. Fins
avui portem quatre plans de programació aprvats, l’actual acaba
el 2026.
L’aprovació dels plans de programació no coincideixen amb
governs entrants.
L’Ajuntament de Palamós no aporta el personal per poder dur a
terme el que dictaminen els plans de programació. Per això, i
d’acord amb la Llei de 2005, els plans de programació passen a ser
la base per a les licitacions públiques que posen a concurs el servei
de producció i realització dels programes audiovisuals que hi ha al
Pla de programació aprovat.
Cada quatre anys, es convoca la licitació d’aquest servei, l’empresa
que s’adjudica el concurs, ho fa per un preu determinat, que s’ha
establert en el moment de redactar les bases d’acord amb el que
recull el Pla de programació que s’haurà de dur a terme i que estarà
condicionat a la quantitat de personal que es necessita per dur a
terme les funcions ( locutors, periodistes i tècnics).
Són poques les empreses en l’àmbit territorial que poden optar a
l’adjudicació pels requeriments exigits per la llei de contractació
pública ( i més amb el condicionant de la subrogació del personal
de l’empresa sortint). Des del primer concurs de licitació, l’empresa
ACAR Produccions SL s’ha anat adjudicant les diferents
convocatòries.
ACAR Produccions SL es va constituir l’any 2007, creada per un grup
de treballadors de l’emissora, vinculats a l’anterior Associació
Cultural Amics de la Ràdio (ACAR) i va quedar en “standby” fins al
moment que el sistema de gestió va canviar. Una previsió que es
va tenir en compte en els anys que es va començar a mostrar la
necessitat d’evolucionar cap a un nou model de gestió.
Des de 2010, l’Ajuntament de Palamós té incorporada la gestió
directa de l’emissora, tant en la seva organització administrativa
com en la pressupostària i el capítol de producció de programes
forma part del pressupost municipal en la quantia que ha resultat
del concurs de licitació i que cobreix els costos d’aquesta producció
(capítol 2 del pressupost municipal).
L’ Ajuntament sap què paga i perquè paga.
El personal municipal continua essent només la plaça de director.
PRESENT
El Llibre Blanc que avui ens presenten, recull la realitat del moment
actual.
Una consecució de dades estadístiques i de valoracions
quantitatives que evidencien que les emissores municipals
CONTINUEM amb la lluita que fa 40 anys vàrem iniciar i que es
resumeix en un major reconeixement i implicació per part dels qui
són els nostres patrons : els ajuntaments.
Cert que cal fer una reflexió sobre el model de comunicació local
que només existeix a Catalunya, una reflexió que ens porta a donar
un cop d’ull a la geografia i als nostres pobles.
A la nostra demarcació, Girona, el 57% dels municipis no arriben a
superar els 1.000 habitants.
El 26% no arriben als 5.000 habitants.
El 6% dels municipis gironins estan entre aquests 5.000 i els 10.000
habitants.
Un 4% no arriben al 20.000 habitants..... només 10, 10 municipis
gironins superen els 20.000...
Amb aquest panorama, ja ens podem imaginar quants alcaldes
estan disposats a mantenir una emissora municipal amb els
recursos i finançament que caldria.
Així i tot, de les 32 emissores locals que recull el Llibre Blanc, 27
són públiques.
Per això sempre he cregut, que quan parlem d’emissores
municipals, emissores públiques locals, parlem d’un compendi de
realitats diferents, tots condicionats per factors com :
El seu personal directiu (caràcter, capacitat de vendre
projecte i de lideratge)
El perfil personal del polític de torn (empatia amb l’emissora,
compartició d’objectius amb els responsables del servei)
El nivell de complicitat amb els alts funcionaris de cada
consistori (un secretari o un interventor/a poden llastrar un
projecte)
I altres..
El personal, la peça clau a les emissores municipals.
Però, del que estic segur és que darrere de cada emissora municipal
hi ha el factor humà, i sobretot la dinàmica del personal que porta
l’emissora, no només el director, sinó els professionals o
col·laboradors que l’acompanyen. Un factor humà que està
enfangat en una realitat persistent : la manca de seguretat laboral.
Segons el Llibre Blanc, a Girona, el 40% de les emissores no disposa
de cap personal amb contracte. El 21% tenen 1 persona en plantilla
i només el 18% disposen d’un quadre de personal que oscil·la entre
les 5 i les 9 persones.
Aquesta estadística només ha pujat en 6 punts des de l’últim estudi
de Llibre Blanc, fet el 2008. Un increment de plantilles del 6% en
16 anys!!. Quan han augmentat en aquest temps les plantilles
municipals?.
I ja no parlem de quants d’aquests professionals estan contractats
a jornada completa. De les emissores municipals amb més de 4
persones contractades, tan sols el 15% ho estan a jornada
completa.
Des de fa uns quants anys, els directors de les emissores
municipals, estem abocats a un procés constant de formació
administrativa i tècnica. Precisament la mancança de recursos
humans a les nostres emissores obliga els responsables a assumir
unes competències inimaginables fa 30 anys: informes tècnics,
tramitació d’expedients a través de programes de gestió
administrativa municipal (Absis), gestió de despeses
pressupostàries, etc.
Ara ens ve la gestió de facturació electrònica
Unes funcions que depassen i molt les que ens correspondrien com
a tècnics d’una emissora municipal
Les conclusions sobre aquest apartat tan important :
Sense una plantilla de personal professional adequada a les
dimensions del projecte de cada emissora municipal, no es pot
entrar a parlar d’objectius de programació o d’oferta audiovisual.
El projecte de cada emissora municipal, no pot dependre del
moment immediat, ni de la col·laboració desinteressada de personal
no laboral , ni de les relacions personals entre el director i l’alcalde
o del regidor de torn.
I sobre el personal col·laborador:
Atenció a aquest model, perquè si bé és cert que els inicis de les
nostres emissores es basaven pràcticament en un 100% amb el
personal col·laborador, a mesura que s’han anat aprovant noves
lleis laborals, el personal col·laborador s’ha anat convertint en una
bomba de rellotgeria per aquelles emissores que depenen de
l’activitat regular d’aquest personal, com el compliment d’horaris de
programació, exigència de regularitat a la graella dels seus
programes.
L’emissora, i en el nostre cas, l’ajuntament, és responsable dels
possibles incompliments de la normativa laboral. L’activitat d’aquest
personal col·laborador a l’emissora ha d’estar molt ben regulat i
avalat per informes del secretari municipal.
Llibre Blanc: el 50% de les emissores locals gironines treballen amb
personal col·laborador. Un 21% en tenen més de 20.
....
Ens cal assegurar el present abans de parlar de futur.
Cada emissora municipal ha de basar-se en un projecte a termini (4
anys), pensat i debatut entre els responsables del servei, el govern
municipal del mandat corresponent i deixar oberta l’opció de la
participació externa, a través del consell de participació municipal o
amb un consell propi.
Per això reivindico que, per assegurar el projecte de qualsevol
emissora PÚBLICA LOCAL cal implementar les eines “d’obligacio
contractual”, que fixi unes regles de gestió clares i eficaces davant
els reptes que anem arrossegant des dels inicis de les emissores
municipals.
Per això reivindico la necessitat que cada emissora municipal disposi
d’un reglament on es detallin totes aquestes clàusules,
d’organització, recursos assignats i competències dels òrgans de
govern que intervenen i les clàusules d’obligat compliment per part
de l’Ajuntament titular.
Només 3 emissores gironines tenen un Consell d’Administració no
polític.
Si un ajuntament vol una emissora municipal, l’ha d’equipar i
mantenir com ho fa amb la seva biblioteca, teatre o museu. Les
emissores no poden ser un servei públic de segona.
I si no, doncs no es tenen.
I ara, la programació.
La nostra és una particular i exclusiva realitat de país, un panorama
d’emissores públiques locals catalanes que ens allunya de qualsevol
paràmetre aplicat a la resta de mitjans radiofònics, com la lluita per
l’audiència.
Ja he dit que cada municipi és una realitat pròpia i, per tant, cada
emissora té una audiència potencial amb unes característiques i
necessitats que no tindrà el municipi veí.
Exemple: la meva zona, el Baix Empordà/Costa Brava Centre.
Som 4 emissores municipals en un àrea de 4 municipis: Sant Feliu
de Guíxols, Castell Platja d’Aro/ S’Agaró, Palamós i Palafrugell.
Dels poc menys de 9.000 habitants de Castell Platja d’Aro als 23.800
de Palafrugell. Entre les 4 cobrim uns 80 kms2 i sumem uns 72 mil
habitants.
I cap de les 4 emissores compartim res, ni programes, ni model de
gestió, ni res...
Una mostra de l’enorme disparitat que existeix en el mapa de les
emissores municipals, com ho mostra el Llibre Blanc.
Cada emissora dissenya la seva pròpia graella d’acord amb els
recursos i objectius pel que fa al tipus d’audiència que interessa o
pot interessar.
Les nostres programacions no es basen en estudis d’audiència, sinó
en el coneixement que tenim dels nostres ciutadans, amb qui
compartim el dia i a dia i amb els qui podem i hem, de mantenir un
contacte directe, que és el gran valor de la proximitat.
Per tant, les programacions les fem per intuïció i coneixement de
camp, amb els recursos de què disposem, l’èxit o el fracàs el
comprovem només que anem al mercat municipal o anem a fer la
cervesa al bar.
I aquest és un valor que no podem perdre, per això temes com
arribar a totes les audiències d’un municipi de 15.000 habitants és
una quimera, consumir esforços per trobar fórmules màgiques que
portin els joves a escoltar la nostra emissora és buscar marcians al
pati del costat.
Mireu les estadístiques i veureu que ni les grans emissores han
trobat la fórmula per arribar a totes les audiències i menys als més
joves, que ja formen part d’un segment molt diferenciat de la resta
de la població, però que tenen una realitat a la qual no poden
escapar : es faran grans, i llavors entraran a valorar l’oferta que
tenim a les respectives emissores, ja sigui en el camp de la
informació local o en les dinàmiques de xarxes i web que hàgim
implementat en el nostre projecte.
En què em baso per fer aquesta afirmació?, doncs en la perspectiva
de la meva experiència, com a director de l’emissora, i la relació
amb els joves al llarg de les diferents etapes.
L’emissora dels anys 80, era una emissora feta per joves,
col·laboradors entusiastes que “flipaven” amb poder fer programes
radiofònics en directe i amb els discos que portaven de casa.
L’emissora dels anys 90, feta per joves a qui se’ls formava en tots
els aspectes que intervenen a l’hora de fer un programa : musicals,
informatius, tècnics. La seva col·laboració en la realització dels
programes estava basat en una formació prèvia i amb un seguiment
tutelat dels respectius programes (Curs de formació de Ràdio).
L’emissora de principis d’aquest segle XXI és una emissora que
aposta (o hauria de fer-ho) per la informació feta per professionals
com a element principal de la seva oferta. El segment jove s’ha
separat d’aquesta “afició per la ràdio” i disposa d’altres tecnologies
que el van formant com a consumidor d’altres canals, fins avui, amb
el panorama actual. Un panorama que no s’ha de deixar de banda,
però que no es pot incorporar al format radiofònic, sinó que ha
d’entrar a través d’aquests altres canals en els quals les emissores
municipals hem de mantenir el nostre paper de comunicadors locals
(portals amb incorporacions de produccions audiovisuals fetes per
joves i que presenten una qualitat que mereix aquesta difusió),
continguts que, en una producció transversal, es poden intruir als
continguts radiofònics (entrevistes als autors, reportatges, notícia).
Per tant, de nou, cada emissora ha de fer el seu propi pla de
programació i de continguts, definir amb quins canals i tecnologia
transmet la seva producció: per ràdio, per xarxes, per web, sempre
sota el principi irrenunciable de servei públic municipal.
El Llibre Blanc posa de manifest, de nou, la disparitat entre les
emissores locals al ’hora de dur a terme aquest objectiu de
programació local: només un 18% de les emissores gironines
ofereixen una programació 100% local. Un altre 18% arriba només
al 50%.
Tot i això, a la demarcació de Girona és on oferim més programació
pròpia segons el Llibre Blanc.
I si entrem només en l’apartat d’informatius locals, que ha de ser
un dels eixos principals del manteniment de l’emissora, les
estadístiques del Llibre Blanc no milloren: el 35% de les emissores
de Girona emeten 60 minuts diaris d’informació local.
En tot cas, aquesta disfunció entre l’objectiu de tot mitjà de
comunicació local (la informació) i la poca producció d’aquesta, va
en detriment dels arguments per defensar el manteniment del
servei de l’emissora municipal.
Cal fer una sèrie de reflexions internes per part dels respectius
equips tècnics:
- Cal que una emissora municipal cobreixi 24 hores de programació?.
En un moment en què els productes informatius o d’entreteniment
audiovisual se serveixen a la carta (importància de dissenyar webs i portals
propis). Quan AGEDI-IAE prepara l’assalt als percentatges de programació
musical.
- Cal fer tants esforços per mantenir una oferta variada per una audiència
variada?.
Estem en una etapa en la qual caldria buscar la qualitat, menys temps
però més interessant, amb continguts més treballats en realització i
producció. Donar a la nostra audiència/seguidors uns programes de
qualitat i de valor informatiu (àmbit local). Informatius locals, reportatges,
entrevistes en profunditat, sèries locals, programes exteriors, etc. MENYS
PERÒ MILLOR.
- Cal copiar formats informatius d’altres mitjans que poden omplir amb més
recursos?.
3 notícies locals ben desenvolupades o 8 notícies locals copiades de notes
de premsa?.
Tot plegat ens porta plantejar-nos el futur d’una altra manera com hem
fet fins ara.
FUTUR
Amb tota l’experiència recollida, amb una valoració real de la situació actual i
projectant una visió, encara limitada, dels reptes que ens prepara el futur per les
nostres emissores municipals, entro a la recta final d’aquest temps de reflexió.
Reforçar-nos com a col·lectiu, amb les nostres diferències, exigint el
reconeixement legal que ens pertoca
Ens cal reforçar les entitats que poden representar els interessos del col·lectiu,
no en un capítol genèric de l’audiovisual local (TV i ràdio) sinó amb una
personalitat diferenciada, com a emissores municipals, part d’un servei públic
essencial, de competència directa dels ajuntaments catalans.
Una realitat tossuda, que fa 40 anys que reivindica i demostra la seva importància
per les comunitats a qui serveixen.
- Cal que la nova llei de l’audiovisual de Catalunya, que està pendent de
tràmit parlamentari, reculli aquesta realitat i doni, a través de la normativa,
les solucions als problemes que arrosseguem durant tots aquests anys.
El paper de la Federació de Ràdios Locals i de La Xarxa han de ser reivindicatius
i ferms en el reclam d’aquesta normativa. Per això cal augmentar el percentatge
d’emissores adherides a aquestes entitats que, segons el Llibre Blanc només
arriba a l’11% d’adhesions a la Federació de Ràdios Locals i un 33% a La Xarxa.
Des de les emissores municipals, a través d’aquestes entitats ens cal reivindicar
una revisió de l’actual text de la nova llei de l’audiovisual , pendent de discussió
en el Parlament de Catalunya. Una proposta de nova llei que vindrà a substituir
la del 2005.
El Capítol 3 d’aquesta proposta de llei es dedica a “El servei públic d’àmbit local”
i de nou, cau en la manca de concreció a l’hora d’establir conceptes i mesures
normatives que ajudin a superar les actuals dificultats de les emissores
municipals. Es torna a copiar conceptes com el contracte programa de l’anterior
llei, quan les emissores municipals que l’hem aplicat hem adoptat el mecanisme
de Pla de programació, més adaptat a la realitat i més pràctic de redactar i aplicar.
Encara que la nova llei també exonera a tenir aquest contracte programa als
ajuntaments que aporten directament tots els recursos en la gestió de l’emissora.
Cal que la nova llei dediqui més articles a desenvolupar l’obligació de disposar
(redactar) el Reglament de funcionament i organització de cada emissora
municipal. Aquest document s’ha de convertir en el contracte de compromís
d’aquells ajuntaments que volen disposar d’una emissora municipal, alhora que ,
aquests reglaments, estableixen amb claredat la separació dels òrgans de gestió
de l’emissora dels òrgans de govern municipal (parlem d’equip de govern i
alcaldia) així com les obligacions en el finançament i manteniment del servei.
Aspectes que hauria de vetllar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya en el seu
compliment.
Els ajuntaments. El paper de l’auca.
A banda de la reivindicació d’aquesta implicació de la nova llei, ens cal una
reflexió seriosa sobre la projecció del servei públic de les emissores municipals
en els nostres ajuntaments respectius, considerades, en molts casos, com a
serveis de segona.
No sé com us queda el cos quan sentiu al regidor o alcalde de torn dir-vos frases
com :
“estabilitat pressupostària” , “control de dèficit” , “racionalització de recursos” o
“reducció de la despesa”.
Ja sabeu que heu llepat i que el pressupost del pròxim any no serà el mateix que
el d’aquest any.
Moltes vegades, aquests conceptes econòmics passen per sobre de totes les
altres consideracions, fins i tot de la qualitat que dona l’emissora i el grau de
compliment satisfactori del servei.
Un debat que no només qüestiona el cost, sinó també els ingressos.
Els ingressos que genera l’emissora no poden ser mai un factor que condicioni el
servei, o és que un ajuntament tancarà el seu teatre municipal si la recaptació
de taquilla no cobreix el preu i el cost d’una representació de teatre professional
o d’un espectacle amateur?. Quin ajuntament es planteja cobrar per la cessió de
llibres a les biblioteques?.
Quants ajuntaments valoren, seriosament, el paper de la seva emissora en la
comunicació de la informació local i municipal?..
I així entrem en un aspecte que, crec, tindrà un efecte negatiu a l’hora de
plantejar projectes per part de les emissores municipals: les ingerències
polítiques en la gestió informativa.
Tot i que d’àmbit local, les emissores municipals no escapem dels corrents
polítiques globals. Al llarg del temps hem conegut diferents perfils de polítics que
si bé durant anys separaven les qualitats i defectes de cada personatge segons
a la categoria que jugava, avui en dia, sembla que determinats perfils de
comportament s’escampen en tota l’escala de responsabilitat pública, dels
presidents als alcaldes. Avui, la norma del “políticament correcte” ha canviat de
sentit.
Control informatiu, tergiversació de la informació, manipulació de guió, etc. són
comportaments associats a determinats tipus de polític, que es troba en l’àmbit
local.
Els gabinets de premsa, una realitat en la majoria d’ajuntaments, grans i mitjans,
fins i tot petits, s’han convertit en obstacles a saltar per les exhaustes redaccions,
però alhora amb la necessitat de mantenir el bon rotllo amb ells, per raons de
servei.
Els ajuntaments van entrant en l’univers del control informatiu a través d’eines
de comunicació directa amb el ciutadà (webs informatives, xarxes), a través de
butlletins informatius redactats per aquests gabinets o peces informatives amb
els matisos fixats per l’autoritat (alcalde o regidor). La informació municipal passa
a ser, en aquests casos i per aquests canals, la informació local.
Un web creat des del Gabinet de premsa de l’Alcaldia, alimentat per personal
professional contractat (aquest sí) que dona al ciutadà allò que el govern desitja
comunicar i amb l’estil i profunditat que li és més convenient.
Així doncs, el plantejament de: per què mantenir una emissora municipal?, es
va escampant.
Acabo, amb una carta de peticions:
- Si heu de continuar treballant com a directors o tècnics d’emissores
municipals, exigiu una seguretat i estabilitat laboral.
- Pressioneu perquè el vostre ajuntament , redacti i aprovi un Reglament
d’Organització i Funcionament de la seva emissora municipal.
- Amb pocs o suficients recursos treballeu un projecte plurianual de servei
que asseguri la tranquil·litat i temporalitat del que treballeu.
- I penseu que les emissores municipals som una realitat tossuda del nostre
país, que sols no som més enllà dels nostres municipis, però junts podeu
continuar presentant un front de reivindicació en la defensa d’un veritable
servei públic bàsic.
Enhorabona i força pel futur.