2n Congrés de la Ràdio Municipal

22 FEB
2002

CONCLUSIONS II CONGRÉS DE RÀDIO MUNICIPAL    “Nous reptes de la ràdio de proximitat”

22, 23 i 24 de febrer de 2002


Generals

• Internet ha d’entrar a formar part de l’equipament de les emissores locals per aprofitar-ne el seu potencial i modernitzar la dinàmica de funcionament. Els Ajuntaments han d’apostar per les noves tecnologies a les seves emissores municipals.

• Les noves tecnologies presenten reptes importants per l’adaptació de les emissores locals a les noves realitats. Per això és important garantir el seu suport financer davant les necessitats inversores que ens portarà aquest futur.

• Els avenços de la ràdio digital han de permetre donar sortida a la totalitat de les emissores locals i preveure la creació de les d’abast comarcal públiques, en aquelles àrees que per baixa densitat demogràfica, sigui inviable la instal•lació d’emissores municipals.

• Cal agilitzar els tràmits per la concessió de les llicències per aquelles emissores que encara no la tinguin.

• Recollim el compromís fet públic pels representants del Govern català, del Conseller en Cap, Artur Mas i del Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, de garantir les freqüències per a les emissores locals amb l’arribada de la ràdio digital. El nous plans tècnics -la ràdio digital i el DAB- han de preveure la realitat de les emissores de proximitat i garantir-ne la seva cobertura amb totes les garanties que es mereix la realitat de la comunicació local.

• Potenciar el concepte de “servei públic” a la totalitat de la programació d’una emissora pública.

• Els ajuntaments han de ser conscients del compromís polític que adquireixen en ser adjudicataris d’una emissora de ràdio de titularitat municipal. Han de definir el que entenen com a servei públic.

• Assumir el compromís davant els reptes informatius que planteja el futur com la immigració, el tractament de la identitat cultural i l’adaptació de les aportacions de la globalització a la realitat local.

• Els objectius de les emissores municipals han de ser informar entretenir i fomentar la participació local.

 

II Congrés de Ràdio Municipal. Resum de les ponències

 1. Noves tecnologies: recursos a la xarxa i la ràdio digital

Recursos a la xarxa

L’aparició i generalització d’Internet ha creat tot un panorama de noves tendències que canviarà la dinàmica de funcionament de les emissores locals i del mitjà radiofònic en general.

Es trenca el paradigma, el mitjà ja no és estrictament el canal; desapareix l’edició i s’actualitza permanentment el flux informatiu; el receptor deixa de ser grupal per convertir-se en individu. Amb això la informació es personalitza, es fracciona i s’aproxima per territori i per interessos; la relació entre informació, servei i entreteniment es fa més promíscua que mai, i augmenta la interactivitat entre emissor i receptor. El nou mitjà trenca també la linealitat de la informació, que es jerarquitza i es desestructura. En aquest nou panorama es creen espais de convivència entre diferents fonts amb una inestabilitat empresarial i programàtica impensable en els mitjans analògics. Internet acaba sent el primer mitjà de la història que aglutina tots els altres mitjans (ràdio, TV i premsa).

La implantació d’Internet ens aboca a una revolució comparable a la revolució industrial, amb el microprocessador com el detonant del canvi. Aquesta tecnologia aplicada al mitjà ràdio convencional trenca amb les limitacions de freqüència i potència. La novetat principal serà la mobilitat: de la mateixa manera que el transistor va canviar la manera d’escoltar la ràdio, ara Internet trenca barreres i s’han d’aprofitar tots els recursos de la xarxa per donar a conèixer les propostes de la ràdio de proximitat en un àmbit global . La potencialitat del procés encara està en els seus inicis, de la mateixa manera que res té a veure la ràdio actual amb la ràdio de galena.

L’evolució tecnològica d’aquesta nova eina és extraordinàriament més ràpida que l’adaptació i la regulació administrativa. Això no ha de ser un impediment per l’aplicació àgil en els diferents mitjans, de manera que en cap moment les ràdios han de posar fre a la seva implantació a Internet per aconseguir un marc de regulació. El concepte d’“e-radio”, contràriament al que pugui semblar, és més econòmic que la infrastructura necessària per a un mitjà analògic. Cal estudiar la viabilitat de crear un ample de banda català que agrupi totes les freqüències de ràdio actuals, a l’estil del www.live365.com americà.


La ràdio digital. Per què el DAB?

Finançament: Davant la substitució en un futur no massa llunyà de la ràdio convencional d’FM per la ràdio digital i davant el ritme vertiginós de canvi tecnològic, les administracions locals, han d’entendre que, davant les limitacions pressupostàries de la majoria d’emissores municipals, aquestes han de rebre ajut econòmic i assessorament tècnic per no quedar al marge ni endarrerides davant els nous reptes tecnològics.

Legislació: Després que moltes emissores municipals no disposin de llicència després de més de 20 anys d’activitat de servei públic, el nou marc tècnic i jurídic que s’està traçant de cara a la implantació generalitzada de la ràdio digital no ha de deixar al marge la ràdio de proximitat. Per tant, les administracions competents, a banda de facilitar el finançament per l’adaptació a les noves tecnologies, han de garantir freqüències suficients a les emissores locals, i aprofitar el canvi per fer més àgil la tramitació de llicències per aquelles emissores que encara no la tinguin. El procés de concessió dels canals i programes d’VHF per les emissores de proximitat s’ha de fer amb la major diligència possible. Representants de la Generalitat, des del conseller en Cap, Artur Mas, fins el responsable de programació i noves tecnologies de la DGRTV, Josep Ramon Ferré, s’han compromès a garantir les freqüències per les emissores locals amb l’arribada de la ràdio digital. Caldria garantir la pervivència de totes les emissores municipals que actualment emeten a la FM, sense prioritzar les iniciatives privades en detriment de les públiques.

Programació: Les emissores locals han de fer un esforç d’adaptació a les noves tecnologies i han d’utilitzar les possibilitats tècniques i d’interactivitat del nou sistema per a fomentar encara més la participació de l’oient i fer el mitjà encara més pròxim.

La implantació de la radio digital(DAB) és cada cop més a prop. Al nostre país encara no, sobre tot en l’àmbit de les emissores municipals, però en llocs com Alemanya o França, els sistemes d’implantació de la radio municipal estan ja prou avançats. Tot i que a Catalunya, la Generalitat porta uns anys darrera de completar la implantació de la radio digital i que ja ha adjudicat sis freqüències a Catalunya Ràdio per a la seva pràctica i investigació, a països com Alemanya esperen tenir acabada la reconversió de la radio analògica a la digital abans de l’any 2010, sobre tot, per que porten 20 anys treballant en la seva implantació, tot i que són conscients que caldrà fer una transició entre els dos sistemes que estan convençuts que podria acabar amb la ràdio de Freqüència Modulada i d’Ona Curta.

L’oient també te un paper fonamental en la reconversió i per tant, s’espera que abans del 2020 tothom conegui la plataforma digital que estan desenvolupant. Per aconseguir això, cal remarcar la implicació dels fabricants, que s’han bolcat en el llançament al mercat de productes receptors de ràdio digital, que actualment oscil•len entre els 400 € (66.554 pta) i els 500 € (83.193 Pta). La plataforma digital alemanya, que va entrar en funcionament l’any 1999, està preparada per produir fins a 100 programes diferents, preveient que també s’incloguin en l’oferta, serveis addicionals com la informació del trànsit, vacances, meteorologia, guies de serveis de les ciutats, etc. Actualment, la plataforma digital alemanya dóna cobertura al 80% de la població.

Pel que fa a l’experiència francesa amb el projecte Eureka 147 i el modulador de compressió audiovisual, segueix els mateixos paràmetres i necessitats que el model alemany, tot i que els francesos assumeixen molt més que el procés de desenvolupament serà llarg i que hauran de comptar especialment amb els fabricants, oferint a més la possibilitat d’accedir a internet i amb la necessitat de conservar la naturalesa essencial de la ràdio, no sent necessària la substitució, preveient que el receptor també podrà captar els sistemes d’FM i AM.

Per als francesos, les claus del desenvolupament i aplicació de la radio digital són : la sortida al mercat de receptors amb preus raonables, un marc regulador estable, la reglamentació de l’espectre del DAB terrestre i la necessitat de crear nous programes atractius pel públic.

La ràdio digital té com a objectiu donar servei a la ràdio fixa i mòbil amb la garantia de màxima qualitat de so, sigui en el receptor de casa o del vehicle, i donant solució als actuals problemes de cobertura i mancança de freqüències d’FM a adjudicar, i les seves limitacions, tot i que els alemanys creuen que la FM s’ha de continuar evolucionant.

Pel que fa a les polítiques tecnològiques de la Generalitat de Catalunya en aquest camp, s’està assimilant com a substitució o evolució de la FM, millorant altres referents com la optimització de l’aspecte radioelèctric o la recepció de qualitat, amb el gran avantatge respecte a la FM que suposa per a la mobilitat.

A més, en el canal escollit hi ha la possibilitat i la capacitat d’ubicar-hi més freqüències i més àudio, plantejant-se els blocs de freqüència. A Catalunya hi ha previstos sis blocs de freqüència amb capacitat
de desconnexió provincial o regional, i aquest any la Generalitat traurà a concurs públic les freqüències per a comercials. A Catalunya actualment es podria rebre el sistema DAB en el 86% del territori i es preveu que en els pròxims anys aquesta cobertura arribi fins al 90% de la població.

2. Aportació de les entitats municipalistes a la comunicació local

Finançament. Els ajuntaments també han d’intervenir en el debat sobre el finançament dels mitjans públics, sigui davant del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) o davant del Parlament. Quant a la publicitat, cal destacar que la tipologia del client ve acotada pel territori. En aquest cas, es pot entendre que també hi ha una publicitat específica local, que no accedeix a emissores de caire més general; una publicitat pròpia de les ràdios locals. Hem d’estar alerta davant l’interès que han mostrat els grans grups inversors en l’àmbit municipal. Hem d’evitar que trenquin l’actual equilibri comunicacional del territori.

Noves tecnologies. Els ajuntaments, com a adjudicataris de les emissores municipals, han d’apostar per les noves tecnologies.

Programació. Es torna a recalcar, com sempre, que la veritable essència de la ràdio municipal és la programació pròpia.

Compromís polític. Els ajuntaments han de ser conscients del compromís polític que adquireixen en ser adjudicataris d’una emissora de ràdio. Han de definir el que entenen com a servei públic.

Des de les entitats municipalistes, com és el cas dels dos consorcis actuals, s’han de potenciar els mitjans locals sense que l’emissora perdi la seva autonomia. En aquest sentit, cal dir que, així com hi ha dos consorcis de recolzament de la comunicació local, també hi ha dos models d’entendre aquest recolzament: un que potencia l’emissió de la programació feta des de la mateixa emissora i un altre que opta per la programació conjunta. Cal que les entitats municipalistes continuïn recolzant la comunicació local d’acord amb les peticions de les emissores.

3. Nous reptes de la ràdio de proximitat

Els nous reptes informatius: immigració, cultura popular, localització de la globalització

Les emissores de proximitat han de tenir un paper actiu per començar a preparar un marc de bona relació i convivència positiva amb la població immigrant. No és un problema recent, però això no impedeix que en general hi hagi un desconeixement mutu molt gran entre els dos col•lectius.

El fenomen de la immigració canvia amb molta rapidesa i fàcilment el desconeixement provoca un rebuig. Per evitar un ridícul històric o un discurs alarmista i superar la idea que la immigració implica conflicte o problema social, només es pot actuar amb dues direccions: conèixer aquesta realitat i informar-ne amb normalitat.

S’ha d’integrar la dinàmica informativa sobre la immigració a l’oferta normal i habitual del mitjà. No es tracta de fer programes especials ni microespais específics, que poden donar la sensació de complir amb una necessitat de “quotes informatives” o premis de reconeixement. Si la ràdio municipal té com a principal objectiu adreçar-se i donar servei al públic del seu àmbit geogràfic, no pot obviar que un percentatge que pot ser creixent és de població immigrant. S’haurien d’evitar les actuacions informatives oportunistes, poc contrastades i artificioses que responen més a un espectacle mediàtic, que a la voluntat d’ informar d’uns fets i unes causes.

 Abans de totes aquestes consideracions cal tenir present el paper que les nostres emissores han tingut i tenen en la cultura popular del país, ja sigui fent-se ressò de les manifestacions d’aquesta cultura o bé
fins i tot amb el compromís de creadores de manifestacions culturals. Recordem que aquesta cultura popular s’ha fet sempre des d’una visió aglutinadora d’altres cultures, amb les quals hi ha pres contacte al llarg de la història.

Les emissores de proximitat tenen, han tingut i tindran la voluntat de continuar respectant la pluralitat des d’aquesta visió conciliadora. L’autoestima per la pròpia cultura ha de ser la base per integrar aquest repte que el futur ens imposa amb força.

Entreteniment i informació: una altra manera d’explicar l’actualitat

En principi es pot fer humor sobre qualsevol tema, però a vegades es fa aconsellable prendre una certa distancia (com en el cas del terrorisme a Espanya).

Davant l’escassetat de recursos econòmics, les emisores municipals han d’incentivar la creativitat i la imaginació. Apostar per idees noves i nous formats, innovar i ser originals.

El poder ha començat a entendre que els programes d’humor són una bona via per arribar a l’audiència.

Els programes d’entreteniment també poden aportar continguts informatius. Es pot informar per mitjà de l’entreteniment. Aquesta és una forma diferent d’arribar a l’audiència.

L’entreteniment ha de tenir el seu espai a la ràdio i les persones que s’hi dediquen
han de tenir el mateix reconeixement professional que d’ altres.

Per fer un programa d’entreteniment cal tot un equip al darrera.

És molt important conèixer el perfil de l’audiència de cada lloc i de cada franja horària, per adaptar-ne després els continguts.

S’ha de fomentar la creativitat a partir de la realitat local i pròpia de cada població.

És necessari comptar amb col•laboradors, aprofitant les habilitats o coneixements de cada persona (representats d’entitats, artistes, actors...)

S’han de buscar i crear uns personatges propis de cada població, que aportin un punt de vista peculiar i que siguin propers i connectin amb la nostra audiència. Es pot reflectir la societat de cada poble o ciutat per mitjà d’aquests col•laboradors i personatges, oferint un producte que ens identifica i ens diferencia de la resta d’emissores.

La ràdio municipal pot apostar per la radiofórmula local de servei públic.

Els objectius han de ser informar, entretenir i fomentar la participació local.

Es pot combinar la informació i el servei d’àmbit local amb la informació de caràcter més general.

La ràdio municipal ha d’oferir un servei de ràdio de qualitat, amb rigor i professionalitat.

Les emissores han de ser també una eina al servei de la formació de col•laboradors.

 
4. El finançament dels mitjans audiovisuals públics a Europa

Francesc Codina, president del CAC, es compromet a recollir i intentar assumir les conclusions del Congrés en aquests moments de tràmit parlamentari de la futura Llei de l’Audiovisual de Catalunya. Aquesta llei traslladarà la normativa europea al nivell de l’estat i de Catalunya. La Comissió Europea delega en els estats la definició del model d’acord entre estats i operadors públics.

La proposta del CAC per a la llei catalana, a diferència del que proposa la Comissió Europea, és entendre la programació d’una emissora pública globalment com a servei públic, en base a un mandat marc del Parlament de Catalunya, que regirà el contracte programa en el cas que intervingui una de les fórmules de gestió per la via d’un patronat, empresa pública, etc.

A la taula rodona s’han presentat les realitats de tres països europeus. En cap d’ells existeix la figura d’emissora municipal. Les característiques de la ràdio local a tots tres països en el seu origen són similars, partint del desenvolupament de ràdios en els anys setanta sense regulació legal, amb un fort component de creativitat i reivindicació, però sovint amb problemes de freqüències solapades, potències excessives, etc. A partir dels anys vuitanta, la intervenció legislativa dels governs estatals provoca la desaparició de moltes emissores i la necessitat d’adaptació a les normatives legals.

Les experiències de cada país divergeixen a partir d’aquest moment. El finançament, en canvi, presenta similituds: no es dona el doble finançament, se separen explícitament les subvencions directes públiques a les emissores que no emeten publicitat. Les emissores comercials es nodreixen dels recursos publicitaris.

A Itàlia, el finançament és bàsicament publicitari, però reben subvenció fins el 50 % de les despeses generals, en funció dels blocs informatius programats. A Portugal, existeix una taxa per a finançar la ràdio pública.

A la Catalunya Nord, les emissores associatives no comercials poden accedir a una subvenció pública basada en una taxa aplicada a les ràdios comercials.
 

Documentació d´interès

Galeria d´imatges

Informacions i esdeveniments d'interès per a la comunicació local.

(c) 2012. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de CatalunyaDESARROLLO WEB